Avui en dia s’abusa molt dels elements estructurals de formigó armat, com bigues, pilars i forjats, sobretot les biguetes de formigó armat pretesades, les quals contenen acer amb una tensió-torsió permanent, quan en molts casos aquests poden ser substituïts per murs autoportants, jàsseres, arcs i voltes.

Hi ha vàries raons per evitar l’ús del formigó armat. Per una banda, l’acer que li dóna rigidesa, també crea tensions internes (sobretot a tracció) i altera el camp magnètic natural. Això afecta la glàndula pituïtària, responsable de la secreció de melatonina al llarg de la nit, moment especialment sensible per al nostre organisme, doncs és quan ha de regenerar-se.

Per altra banda, el ciment de tipus Portland està compost por cendres volàtils i escòries siderúrgiques que afecten en diversos sentits a la sostenibilitat i la salut: A l’elevar el potencial elèctric i radioactiu (doncs és escalfat a més de 1.450 °C) afavoreix la conducció del gas radó (gas radioactiu) que ascendeix des del subsòl (sobretot on hi ha roques i estrats granítics) i s’acumula als espais inferiors dels habitatges.

El ciment, a més de tenir un cost energètic elevat (1,23 kW/kg), té una vida útil més curta de l’esperat, sobretot en aquells llocs exposats a alta conductivitat, com són els fonaments, els quals a l’estar enterrats es troben en presència d’humitat i alta conductivitat, accelerant la descomposició molecular per “par-galvànic” i provocant la prematura oxidació de la ferralla, en un lloc inaccessible, com és la fonamentació, i del qual no ens n’adonem fins que apareix un sinistre estructural.

En el seu ús com a morter per a revestiments de façana, ocasiona el deteriorament dels murs per la seva incapacitat de transpirar i evaporar la humitat ja sigui de l’interior de l’edifici o que provingui dels fonaments.

Una de les causes de tota aquesta inèrcia són les normatives de la construcció promogudes per certes indústries, que “faciliten” la feina als tècnics (fins aquest punt tot perfecte), però que dificulten l’ús d’altres materials o tècniques per a les mateixes solucions constructives.

A Senegal per exemple, com en molts altres països en desenvolupament, estan perdent la seva tradició constructiva amb materials del seu entorn de segles d’història, per la “visió moderna” de l’arquitectura del formigó que exportem des dels països desenvolupats. D’aquesta manera s’aconsegueixen unes pitjors condicions de salubritat, de confort a l’interior de les construccions d’avui en dia.

L’alternativa al formigó armat passa per la calç hidràulica armada amb bambú o acer inoxidable. En aquells casos que sigui difícil adquirir calç hidràulica es pot substituir per ciments naturals lliures de cendres volàtils i escòries siderúrgiques.

Si t’hi pares a pensar, estem envoltats de formigó per tot arreu. Imagina que tot el formigó que envaeix les nostres ciutats fos periòdicament substituint-se per aquestes alternatives ecològiques i saludables.

Si tens la oportunitat de construir-te casa teva, estàs en contacte amb tècnics del sector de la construcció o simplement estàs en consonància amb tot el que comporta la sostenibilitat, exigeix que s’eviti l’ús del formigó, doncs estaràs fent una labor de consciència al respecte.

M’encantarà que comparteixis la teva opinió perquè m’interessa molt la teva resposta! Si vols que escrigui sobre algun altre tema que t’interessi, serà un plaer poder-ho fer. Si has trobat valuós aquest article, comparteix-lo al Facebook, Twitter i LinkedIn, perquè més gent el pugui disfrutar.

Mil gràcies!