El bambú s’està situant com un dels materials amb més projecció de futur. La seva gran resistència i versatilitat, juntament amb criteris de desenvolupament sostenible, fan que sigui una aposta sòlida per a la bioconstrucció. Un dels avantatges d’aquest material és la rapidesa de creixement i la seva facilitat de propagació. Aquestes característiques són molt importants ja que el bambú tarda només sis anys en esdevenir adult, un clar avantatge en comparació amb el roure, que tarda 50 anys en igualar-lo. La seva propagació per rizomes evita la necessitat d’efectuar replantacions, i són aquestes arrels les que eviten la desertització, actuant com a contenció en front dels despreniments de terres per les pluges. També té un impacte positiu sobre els cultius, ja que les plantacions eviten l’acció perniciosa del vent sobre ells. I a més, genera un 30% més d’oxigen que els arbres.

És un material flexible i de gran fortalesa, que supera l’acer, qualitats que el fan ser molt versàtil. Els murs construïts amb bambú són molt resistents als moviments tel·lúrics, gràcies a la seva flexibilitat i resistència, encara que si aquests arriben a caure causen menys danys gràcies al seu baix pes. Per contra, aquesta lleugeresa el fa vulnerable als huracans.

El bambú com a material de bioconstrucció està agafant força. A Llatinoamèrica varis països assagen projectes destinats a buscar varietats de la planta amb propietats superiors i realitzen estudis per determinar la repercussió de la seva explotació a les economies locals.

En l’obra d’una casa ecològica unifamiliar que hem construït, hem utilitzat el bambú per armar la fonamentació de la casa. L’hem utilitzat enlloc de les barres d’acer corrugades utilitzades normalment. D’aquesta manera, s’aconsegueix que l’impacte mediambiental dels materials de construcció sigui menor al ser un material renovable, és més barat que l’acer i el més important, d’aquesta manera s’evita que tota la fonamentació pugui ser imantada, aspecte molt negatiu per a la biohabitabilitat* de l’habitatge perquè desestabilitza el comportament natural del nostre cos degut al camp magnètic generat.

*Biohabitabilitat: recull tots els factors necessaris per a que un espai determinat sigui sa per als seus habitants i el seu entorn, i neutralitza els efectes nocius geopatògens aplicant solucions que regenerin i equilibrin l’espai on aquestes anomalies puguin afectar a la salut i el benestar de les persones.Aspecte econòmic:   Baix cost.

• Resistència sísmica: Bona.
• Vida útil: 40 anys com a mínim (intempèrie).
• Propietats especials: Lleuger, flexible i amb gran varietat d’usos.
• Idoneïtat climàtica: Climes càlids i humits.

Per tant, per què no fem servir aquest material i altres materials naturals a la construcció dels edificis? Sovint es pensa que fer servir materials naturals és un estil de disseny o que només els fan servir els hippies, etc. La realitat és ben diferent: viure i treballar en edificis fets amb materials sintètics causen mal estar general, malalties i en alguns casos càncers degut a la llarga exposició als components químics que inhalem (s’han fet molts estudis al respecte). No és suficient raó que mitjançant els materials naturals puguem evitar aquests símptomes? Hi ha qui pensa que no…

Ens encantarà que comparteixis la teva opinió perquè ens interessa molt la teva resposta! Si vols que escribim sobre algun altre tema que t’interessi, serà un plaer poder fer-ho. Si has trobat valuós aquest article, comparteix-lo perquè més gent el pugui disfrutar.

Mil gràcies!!